Apareguda lany 1929, reflecteix lenfocament molt personal de lautora a lhora descometre el tema de les dones i la novella. el punt darrencada se situa en la necessitat, per a les dones que volen esdevenir escriptores, de lexisténcia duna cambra própia amb pany i clau i cinc centes lliures de renda anuals. peró el text que presentem transcendeix aquest tema principal i no tracta solament de lestatus de la dona, sinó també de la intelligéncia creativa, de la naturalesa del geni i de la fatalitat del feixisme. el llibre és enérgic, lúcid, convincent, divertit; és, de fet, una obra mestra (john lehmann).
